Me'n torno.

Demà dimars ja torno cap a casa. Les ganes de tornar son del -100%. Això no pot ser... massa ràpid ha pssat tot. Aquí en aquest país les hores duren menys... segur.
Crec que fer la maleta per tornar es la cosa que odio, que em fa més pal, que em desanima i deprimeix més d'aquest món. Però s'ha de tornar. Lo bo dura poc. Son vacances. Dir adéu a tots els coneguts d'aquí... es un mal trago. perquè n'hi ha que ni tan sols són de Tokyo sinó d'un recòndit lloc del món. Es dolent acostumar-se a tan bona vida... per mi l'any comença demà a les 11.10 a l'aeroport de barcelona.
Enfin, tornem a la vida real. Despertem, que no em puc queixar aquest cop. Increible viatge. Com mai.

Diferent, però millor cada cop.

Leaving Tokyo.

My holidays are over. I'll miss every day that I've been those 3 weeks. I'll miss Stephanie, Yu-ting, Lee, Yong-ji, Sinwon, He-jin, Nayat, Yanagi, Kazu, Marine, Julie... They have been very kind, fun and enjoyable people. I would like to stay longer to know them better. I want them to remember me too. Thanks for all.

"I hope all you will success your japanese course and enjoy every moment that you are in Japan. I wish one day we can meet again."

I'll miss Ramon and all the friends I made here. I'll remember all the moments, meals, lunchs, snacks and dinners I've been with them.

Then. See you!
ORIOL


P.D.:
sorry for my bad english :P
You can see more pictures and posts to the following blog pages clicking on "Entradas antiguas" (old posts).
If you have some pictures you would like to show me, send them at the following address: oriolkun@gmail.com [Yong-ji, send me some from the Atami's weekend! xD]

Festival al parc de Harajuku.

Durant el mes d'agost es celebren nombrosos festibals arreu de Tokio. Just passant aquell matí pel parc hi havia una tarima on diversos grups de nois i noies ballaven coreografies tradicionals. Aquests últims dies està fent bastant mal temps. Plou casi durant tot el día. En aquest moment plovisquesava però la festa seguia igual.

Sopar a casa el Yanagi.

Ahir diumenge el Yanagi (company koreà de l'acadèmia) ens va convidar a sopar a casa seva a Sangen-jaya. Es el mateix districte on teniem l'apartament l'any passat. La He-jin, la novia koreana del Sinwon (parlat Shinwa), el Yong-ji i el Yanagi ens van preparar un sopar típic koreà. La cuantitat de menjar que van cuinar era brutal. Estava tot boníssim. Cal destacar que la cuina koreana sol ser bastant picant. A la foto es veu com preparaven els futo-makis.

Vídeos del sopar.

Un recull de 3 vídeos del sopar.



Vem fer una mica de vici al Call of duty 4 abans de començar a sopar. Por lo visto aquest joc és internacionalment reconegut. El Kazu és un krak.




Les noies no paraven de portar plats. Van cuinar pollastre amb una picada, arròs amb una salsa, patates amb verdures i creps. UN LUXE!!





Amb el Kazu vem preparar sangria a la nipona. i no podien faltar les Sparckling Hop.

Sopar a cal Kazu.

Ahir, l'últim divendres, el Kazu ens va voler acompanyar a Tsukiji al mercat del peix. Per la tarda. Vem trobar-nos amb dos amigues seves i el germà d'una d'elles. Eren de França. Una de les noies, la "Mariene" de 23 anys, portava ja més d'un any al Japó treballant en un restaurant francès i torna el mateix dia que jo, el dimars. L'altra noia es una amiga que l'havia vingut a visitar, també de la mateixa edat.
Com que vem anar-hi ja tard al mercat no hi havia tan moviment com podria haver-hi pel matí. Vem dinar a un restaurant de sushi del mateix mercat. Crec que no hi ha lloc més autèntic en el món que menjar sushi en un lloc com aquest on el peix tan fresc i on no havia estat ni tan sols refrigerat. Aquí el peix que es menja cru (sushi o sashimi) no estan obligats a congelar-lo.
Després ens vem trobar amb la novia del germà del Kazu. Vem anar fins a Ginza a una cafeteria pastisseria francesa on les 2 es van quedar fent cua per reservar lloc. Mentrestan vem donar una volta per les botigotes incomprables de Ginza.
Vem menjar un troç de pastís, això si, va valdre moltíssim la pena probar-los perquè estàven increiblement bons, però algo que no es pot descriure. Un altre lloc de cita obligada per tothom que vingui a Tokyo.
Tot seguit les noies i el Kazu es van oferir que ens quedéssim a sopar a l'apartament d'ell. I que prepararien un bon sopà. A mi ja se m'estaven caient les llàgrimes de la emoció. XD

Un cop a Yokohama, on viu el Kazu, vem comprar els ingredients pel sopar, drinking... Afegeixo que les noies franceses em van sorprendre amb quina voluntat i ganes ens estaven preparant aquell festín. Molt simpàtiques. Es van arramangar i posar-se a cuinar tan bon punt vem arribar a l'apartament. M'aguera agradat col·laborar però estaven tan capficades i ho feien tot amb aquelles ganes que em vaig dedicar a mirar.

El increible sopar que ens van preparar estava tan bo... em sento molt privilegiat.
La juerga amb el "drinking-game" del "ponyi-ponyi" va ser un cachondeo total. Es un joc en el que els jugadors segueixen el ritme de la cançó am un ball amb les mans i es va saltejant d'un a un altre, i si algu s'equivoca... a beure! i els altres cantant. I como no, els chupitos d'Umeshu! va ser un festival.

llàstima i ostia.. me n'arrepenteixo molt però moltíssim d'haver marxat... perquè perdiem l'últim tren... Me n'arrepenteixo de no haver-me quedat allà, ja fins a l'hora que fos... i fins i tot ens van convidar a quedar-nos a dormir. Si pogués tornar al moment m'agués quedat. De totes maneres vem pillar l'ultim tren, però com que aquí son tan i tan puntuals quan arriba l'hora, es igual on estigui el tren que para a la pròxima estació. Es com si se li acabéssin les piles. Llavors, baixa de la estació la que sigui, i acaba d'arribar a casa teva pels teus mitjans. I como no, davant de cada estació hi ha una parada de taxis i una cua de més de 70 persones esperant als taxis. (es heavy) A nosaltres l'últim tren ens va donar aventatge només en 3 parades, les nosecuantes que ens quedaven per arribar fins a Tokyo (ja que Yokohama és una altra ciutat). No teniem més pebrots que pillar un taxi fins a casa. Ens van clavar prop de 8000 yen. ja no ho vull ni recordar.

Espero que els/les pugui tornar a veure abans de marxar...

Una de bona i una de dolenta.

Aquest matí he desfet el recorregut que vaig seguir per arribar de chiripa a l'apartament. La calor m'estava tumbant i a Harajuku ja he pillat el tren, encara que podria haver seguit caminant fins a Shibuya.
Hem anat a dinar altre cop amb els companys/es del Ramon a un italià on m'he jalat una pizza.
De les 2 notícies en tinc una bona i una dolenta.
La dolenta es que ja no podré anar al Museu Ghibli. Hem anat a buscar entrades per aquest dilluns i no n'hi quedaven fins al Setembre. Es una putada però ja farem algo. I la bona es que la Sthephanie al final no marxarà aquest cap de setmana a firmar aquells papers sino que es quedarà per aqui. Sino avui haguera sigut el últim día que ens haguéssim vist. No crec que anem a Summerland però als Hanabi, karaoke segur.

Videos de l'aventura per Yoyogi

qui estan els videos que prometia al anterior post.
L'orde dels videos es de dalt cap a baix.





















FI.

Yoyogi Park i Harajuku. (fotos de baix cap a dalt)

Avui el Ramon anava amb presses i havia quedat a on tampoc jo hi pintava re així que he estat tot el dia a la meva. Tampoc he coincidit amb cap company ni per dinar. La veritat esque avui m'ho he fet tot jo sol. No ha estat mal. Pero no viatjaria al Japó sol.

M'he estat mirant una càmara nova. La Olympus FE330 per 16.000 yen (100€). Esta força bé, pero ma racat. M'he parat 1h al carrer a mirar la penya que passava. A la sombra, per suposat. Cuan la calor ha començat a baixar he anat fins a Harajuku, que queda al cosat de Shibuya (amb JR, 1a parada).
El carrer de "Takeshita Doori" estava a petar de gent, com de costum. He pillat 4 parides pel camí i m'he dirigit cap al carrer "Omotesando Doori" (dori=carrer) que queda perpendicular. D'aquí al KIDILAND (Uri, no et trobo el "Lighto" ni l'"L" pel mòvil, ha passat la moda, miraré per Akiba).

Després m'he dirigit al parc Yoyogi on hi ha el pavelló Meiji Jingu entre altres. (jingu=santuari)

He agafat un cami per on ningú anava, més fosc i més estret. L'he seguit fins a les seves pròximes trifurcaciona, a lo random. M'he acabat perdent i he estat més d'una hora donant voltes per allà. S'ha fet tard i han tancat el parc. Només quedavem jo i els corbs. Se m'han posat a seguir un processó de monjos que havien sortit de un temple. Estava caminant casi a segues ja que els farolillos no iluminen re. El altaveu havia dit que el parc tancava a les 6.30 i eren les 7.25. Jo per allà dins sense trobar la sortida, només bifurcacions i señals en japo. El final ha estat brutal. Ha valgut la pena.
Mirar sobretot tots els vídeos. Al final he tingut una chiripa..!