¿Sin cámaras no hay paraiso?

Vistes des de l'apartament, per la tarda.

Anant a sopar porahi amb les colegues. Davant vaig fer una foto amb la merda-cámara a un hotel Cápsula (i sauna) d'aquells tan famosos i que tohom coneix per ser habitacions-nínxol.
Un dels meus vicis aquí al japó. Una Kirin, no falten mai a la recén arribada nevera de l'apartament.
La millor cervesa, per mi, del món. Una Sparkling Hop. No es pot venir al japó sense probar-la.
Una de les poques fotos que es veuen més o menys bé de les mil que vaig fer quan vem anar a Akihabara o Akiba pels Tokyotas (electric town). Els carrers plens de mercats d'electrònica, peces d'electrodomèstics, manga, anime, música, games, vicio, otakus... Per suposat que vem tornar al bar "de les gatetes" "Cafe with or wich Cat" en nom també es friki. Així com que les cambreres van disfraçades de gatetes. (molt mones elles) xP
A Akiba, a un edifici hi havia una planta dedicada als aficionats a les rèpliques de armes en "air soft". Mil estanteries plenes i un museu per als otakus a les armes, que té un nom però no el recordo.
Em va fer gràcia aquesta en concret, es la P90. Per mi la millor del Call of Duty 4. xD
Sèrie anime que esta esdevenint molt popular. Soul Eater. Només he vist 1 chp.
www.seriesyonkis.com
Un sopar, aquí la meva càmara va dir prou. Es la última foto que va fer per despedirse. Es una mica parida. Es el usual 2on sopar abans de clapar.
Foto dels aparitius gratuïts que et donen, A TOT ARREU, abans de servir els plats. Varien amb la temporada.
Publicitat MOLT agressiva.
Dinant en un restaurant chino (de veritat, claro). Estic suant de lo que picava. Però MOLT bo.
És una de les últimes fotos amb la càmara després de netejar a fons l'apartament i abans de sortir. La funcio de flash esta cascada.
Torradores que torren un missatge al pà. Els missatges son: Simile, Love i Have a nice day. El Ramon es va comprar aquesta última.
Per on més passem caminant. Entre mig dels gratacels i centres comercials de Shinjuku, Tot el que hi ha en aquesta foto son centres comercials. NOMÉS. es brutal la quantitat de llocs on passar la tarda, això si, gastant...
Es una foto mítica, es la 3ra foto que faig des del mateix punt, una el agost 2006, 07 i 2008.
La interminable cua d'aquesta botiga de donuts esta des de que obren a les 10 del matí fins a les 9 que tanquen, SEMPRE que passem pel davant hi ha 30 min d'espera al cartell, i la cua continua escales a baix. Sigui la hora que sigui. Han d'estar bons per força perquè avui mentre plovia seguien allà.
Això que estic pillant amb els palillos ho vui trobar per plantar-ho. No tinc ni idea de quin tipus de verdura és però esta bona de pebrots.

Fot dies que no actualitzo el blog. Arribo massa tard i massa rebentat. I se m'està fotent la càmara. Ralles, només ralles blanques i píxels morts. Osti que te 5 anys ja... no me'n compraré una altre, de moment, i aquí a Tokyo estan més cares. (Arriba la crisi española!) Els vídeos encara rulen ja fare un remix.
Aquesta semana que el Ramon tenia vacances l'hem aprofitat tan com ens ha donat la gana, m'he deixat més pasta que mai... sobretot en els mítics cafès. No em podia passar de 4 kg de maleta però creo que estan ben doblats.

Amb les colegues :P
Sopars, cafès, passejades... pero osti... m'he quedat amb les ganes de sortir a algun local ja més del rollo disco... no son gaire de festa aquesta gent... Si més no, jalan com bojes. osti tu... quin gust dona veure a les noies sense cap mania per re!
Ja conseguiré convènceles de sortir un dia... només jo i la Stephanie estavem amb això... O UN KARAOKE... JOJO

El millor restaurant on es pot anar a sopar es un tipus anomenat Izakaya. Tanquen a les tantes. Véanse la fotos.
La calor estar comportant-se. Ens ha plogut 3 dies, els 2 primers ens va pillar sense paraigua. Després de correr ja vem passar de evitar les gotes i vem quedar... el millor es que l'aigua de la pluja estava calenta! Avui però, s'ha estat pixant tot el día... No ens ha fet quedar a casa de totes maneres. I ara mateix que ha parat la calor s'ha esfumat per complet i fins i tot puc dir que fa algo de rasca. Que segueixi axí un temps...

Ens queda pendent el museu Ghibli que la majoría l'ha vist però tan el Ramon la Najat ni jo encara no. I ara que dic Ghibli, vem anar al cine a veure Ponyo, no em vaig enterar de garie, mé ben dit res.. però més o menys la historia la vaig acabar pillant. Esta molt bé. Es molt Miyazaki... suposadament arribará a espanya el 2010 o porahi...