Sopar a cal Kazu.

Ahir, l'últim divendres, el Kazu ens va voler acompanyar a Tsukiji al mercat del peix. Per la tarda. Vem trobar-nos amb dos amigues seves i el germà d'una d'elles. Eren de França. Una de les noies, la "Mariene" de 23 anys, portava ja més d'un any al Japó treballant en un restaurant francès i torna el mateix dia que jo, el dimars. L'altra noia es una amiga que l'havia vingut a visitar, també de la mateixa edat.
Com que vem anar-hi ja tard al mercat no hi havia tan moviment com podria haver-hi pel matí. Vem dinar a un restaurant de sushi del mateix mercat. Crec que no hi ha lloc més autèntic en el món que menjar sushi en un lloc com aquest on el peix tan fresc i on no havia estat ni tan sols refrigerat. Aquí el peix que es menja cru (sushi o sashimi) no estan obligats a congelar-lo.
Després ens vem trobar amb la novia del germà del Kazu. Vem anar fins a Ginza a una cafeteria pastisseria francesa on les 2 es van quedar fent cua per reservar lloc. Mentrestan vem donar una volta per les botigotes incomprables de Ginza.
Vem menjar un troç de pastís, això si, va valdre moltíssim la pena probar-los perquè estàven increiblement bons, però algo que no es pot descriure. Un altre lloc de cita obligada per tothom que vingui a Tokyo.
Tot seguit les noies i el Kazu es van oferir que ens quedéssim a sopar a l'apartament d'ell. I que prepararien un bon sopà. A mi ja se m'estaven caient les llàgrimes de la emoció. XD

Un cop a Yokohama, on viu el Kazu, vem comprar els ingredients pel sopar, drinking... Afegeixo que les noies franceses em van sorprendre amb quina voluntat i ganes ens estaven preparant aquell festín. Molt simpàtiques. Es van arramangar i posar-se a cuinar tan bon punt vem arribar a l'apartament. M'aguera agradat col·laborar però estaven tan capficades i ho feien tot amb aquelles ganes que em vaig dedicar a mirar.

El increible sopar que ens van preparar estava tan bo... em sento molt privilegiat.
La juerga amb el "drinking-game" del "ponyi-ponyi" va ser un cachondeo total. Es un joc en el que els jugadors segueixen el ritme de la cançó am un ball amb les mans i es va saltejant d'un a un altre, i si algu s'equivoca... a beure! i els altres cantant. I como no, els chupitos d'Umeshu! va ser un festival.

llàstima i ostia.. me n'arrepenteixo molt però moltíssim d'haver marxat... perquè perdiem l'últim tren... Me n'arrepenteixo de no haver-me quedat allà, ja fins a l'hora que fos... i fins i tot ens van convidar a quedar-nos a dormir. Si pogués tornar al moment m'agués quedat. De totes maneres vem pillar l'ultim tren, però com que aquí son tan i tan puntuals quan arriba l'hora, es igual on estigui el tren que para a la pròxima estació. Es com si se li acabéssin les piles. Llavors, baixa de la estació la que sigui, i acaba d'arribar a casa teva pels teus mitjans. I como no, davant de cada estació hi ha una parada de taxis i una cua de més de 70 persones esperant als taxis. (es heavy) A nosaltres l'últim tren ens va donar aventatge només en 3 parades, les nosecuantes que ens quedaven per arribar fins a Tokyo (ja que Yokohama és una altra ciutat). No teniem més pebrots que pillar un taxi fins a casa. Ens van clavar prop de 8000 yen. ja no ho vull ni recordar.

Espero que els/les pugui tornar a veure abans de marxar...