Tokyo PV's

He descobert que la meva càmara encara te espasmos després de morta. Pot fer fotos configurada de nit i amb la llum dels 2 flash molt separada. Així que potser seguiré ficant alguna que altre foto. De moment, vídeos.



Els combinis son més que un supermercat on pots comprar algo inesperat. Amb un combini com a botiga sola en un poble podries viure, treballar, relacionar-te, divertir-te, anar a concerts, fer transferències bancàries, pagar les factures de la casa, el mòbil... Els combinis son llocs on hi ho pots trobar i fer de TOT. Per exemple, en aquest vídeo el Ramon esta mirant quan es posaran a la venda les entrades del tour de la Namie per aquest Octubre. Pots treure entrades per on vulguis. De fet, no ho ha agut de buscar, des del telèfon mòbil, ahir, va buscar sobre el concert i se li va quedar el número de búsqueda, llavors pots continuar treient els tíquets des d'aquesta màquina. El mòbil es infintament més complet que el millor telèfon i més car que puguis trobar a espanya. Amb el mòbil ho pots fer tot. D'una manera ràpida i molt efectiva mires els horaris de tren, reserves seient al cine, busques una botiga per la zona... incorpora GPS, la xarxa d'internet ofereix serveis que mai se t'agueren passat pel cap que podrien fer-se amb el mòbil. La gent no s'escriu SMS sino mails pel correu del telèfon. Tan llargs com es vulgui, en flash, pdf, java i altres formats. Paguen una tarifa de aprox 15€ mensuals per tenir internet tots els dies les 24h i sense restriccions de límit de trafic. Algunes descàrregues son de pago, hi ha enllaços directes a mangas i mil i una subscripcions perquè t'enviin fotos, anime, cançons, temes, plantilles pels mails... El servei de mail es inclús més ràpid que el de SMS. Les trucades entre els del mateix operador estan tirades de preu. O ets DoCoMo o Softbank. Pots veure la TV digital. Tots els canals i sincrònitzada amb al TV normal, això es Gratis. Pots grabar programes de TV al mateix mòbil, vídeos en diversos formats.
Mètodes de pago amb recarrega. Aquí existeix la possibilita de crearse una targeta per poder pagar-ho tot. Es una targeta de recarrega anomenada "Suica Card". Es una targeta magnètica a la cual has d'ingressar diners per llavors gastar. Es pot fer servir per pagar el bitllet de metro o JR, als combini, a les botigues... Es una targeta magnètica la cual no cal que treguis mai de la cartera ja que només passant la cartera per sobre el receptor Suica fas el pagament. Ara hi ha molta gent que esta començant a utilitzar la suica movile. Es a dir, tens incorporada la targeta dins del mòbil. (no has d'obrir el mòbil, sino que ho porten de sèrie i només has d'activar el servei). Fins i tot he vist portàtils que incorporen un receptor de Suica al mateix PC i que queda a la dreta del pad tàctil. Que per pagar no hi hagi dificultat..!
Aquestes son algunes de les funcions que incorpora cualsevol del telfons mòbils japos. Primer em preguntava perquè nosaltres no podiem tenir aquests mòbils també... ara ja ho he entès. Es impossible que ens adaptem d'un dia per l'altre a aquesta tecnologia tan alucinant.
El Ramon esta viciat al mòbil, nomes dir que dorm amb ell. Tal com sona.


Avui haviem quedat que no faria calor oi? s'ha comportat el temps. pero la cosa va de temperatures altes. A les 2 del migdia, quan hem acabat de sortir de dinar amb els colegues hem passat per uns carrers de Shibuya on s'alçaven centres comercials. Hem fet un vistazo a un anomenat Loft, de decoració. Es un bon lloc per veure estris, apartos i decoracions frikis i curioses. El ramon s'ha firat una espècie de cortinilla verda molt rara que vol penjar a la paret... XD a vere que tal queda, ja penjaré alguna foto. lol
Dons a la entrada de l'edifici hi ha unes dutxes d'aigua freda vaporitzada que van de coña per cuan estas passant un calor infernal et fiques a sota i de pasada aprofites que estas allà per veure els aparadors, que es el que intenten que facis.




Si em fessin triar el millor carrer de Tokyo sens dubte esculliria aquest. Això es una petita filmació de la entrada al passeig de Shibuya, on acaba al J-pop cafe. Seria més llarga si no se m'hagués fulit la bateria.




360 graus a Shibuya, un dilluns cualsevol a les 2 de la tarda. Aprofito que el Ramon esta enganxat al mòbil. Si se'l mira 80 cops/dia es poc!